El Partido Liberal gana las elecciones en Andorra, aunque pierde la mayoría absoluta

Después de que el candidato del PLA, Albert Pintat, haya conseguido 14 diputados, frente a los 12 del Partido Socialdemócrata y los 2 del Centro Demócrata de Andorra, parece bloqueado el intento de convertir Andorra en un nuevo país abortista

El candidato del Partido Liberal de Andorra (PLA), Albert Pintat, ha ganado las elecciones generales celebradas en Andorra este domingo, 24 de abril, a pesar de haber perdido la mayoría absoluta.

Según los datos facilitados por el Gobierno andorrano, con el cien por cien de los votos escrutados, el PLA ha obtenido 14 diputados (41,21 por ciento de los votos), el Partido Socialdemócrata (PS) 12 diputados (38,07 por ciento) y la coalición del Centro Democrático de Andorra y Siglo 21 (CDA+S.21) ha logrado 2 escaños (10,92 por ciento).

El gran derrotado de estas elecciones ha sido el hasta ahora Jefe de Gobierno, Marc Forné, que lideraba la candidatura del PLA en la capital (Andorra la Vella) y que ha perdido por 427 votos de diferencia respecto a la ganadora, encabezada por Rosa Ferrer (PS).

 

El aborto, bloqueado

Con estos resultados, los intentos de los socialdemócratas de convertir Andorra en un nuevo país abortista parecen haber quedado bloqueados. Tal como indicábamos el pasado viernes en un artículo sobre las elecciones, una victoria del PS hubiera podido crear una crisis institucional de consecuencias imprevisibles, al forzar la despenalización del aborto a una más que segura renuncia del Coprincipado por parte del obispo de la Seu d’Urgell, monseñor Joan-Enric Vives, copríncipe episcopal de Andorra.

El Gobierno ha hecho oficial, pasadas las 2 de la madrugada, la victoria de Pintat, pero el cabeza de lista socialdemócrata, Jaume Bartumeu, ya ha advertido de que la situación política “ha cambiado radicalmente” con estas elecciones. Los resultados obtenidos por el resto de partidos que concurrían a estas elecciones, pero que no han conseguido los votos suficientes como para obtener representación parlamentaria en el Consell General son Renovación Democrática (6,24 por ciento de votos) y Els Verds d'Andorra (3,50 por ciento).

De los 14 parlamentarios conseguidos por el PLA, 6 proceden de la lista nacional y 8 de la victoria en 4 de las 7 parroquias (votos territoriales). El segundo partido, el PS, ha obtenido 6 del total de 12 diputados a través de la lista nacional y los otros 6 de las parroquias (votos territoriales) ya que, en concreto, ha ganado en 3 de las 7 listas parroquiales. Por lo que respecta al CDA+S.21, sus 2 diputados han sido logrados por la lista nacional.

La participación electoral de los ciudadanos con derecho al voto ha sido del 80,40 por ciento, 1 punto por debajo respecto a los comicios del 2001, y se han registrado 320 votos en blanco y 94 votos nulos. En la capital del país, Andorra la Vella, destaca la derrota de la candidatura liderada por el ex jefe de Gobierno, Marc Forné, puesto que en ella se ha impuesto el PS por 1.723 votos, mientras que Forné sólo ha conseguido 1.296 y el CDA+S.21 un total de 410 votos.

Insistim en el consens - Enric Tarrado

Estem encarant el tram final de la legislatura i hem de reconèixer que ho fem, per a ser justos amb la realitat, en un context econòmic de forta desacceleració. Tal i com vam recordar els consellers de CDA+S21, en el darrer debat d’orientació política, es va començar l’actual legislatura vivint el que es va anomenar com a crisi dels abocadors: un conflicte provocat per un sobreescalfament del sector de la construcció. Paral•lelament, ara fa tres anys la inflació estava controlada, el petroli era raonablement barat i el producte interior brut augmentava cada any significativament. Aquest era un escenari econòmic de creixement. Avui, lamentablement, el clima econòmic, a Andorra i fora d’Andorra, sense ser dramàtic, és molt més desfavorable. En relació a l’economia andorrana, i sense anar més lluny, cal dir que la situació és, com a mínim, preocupant. El nostre creixement, en els darrers anys, s’havia recolzat molt especialment en el sector immobiliari i de la construcció. Però les coses canvien molt ràpidament en el món de l’economia. Mentre que fa tres anys no sabíem on abocar les terres provinents de les obres, avui, en canvi, no sabem com posar fi a la destrucció de llocs de treball en aquest sector. Fa tres anys, tothom semblava coincidir en què el nostre creixement havia de ser sostenible, sobretot des d’un punt de vista ecològic. Avui, el repte principal és, sens dubte, com trobar les fórmules adequades per a sostenir el nostre creixement econòmic. Per tal d’encarar una complexa problemàtica com l’actual estem convençuts que, sense perdre de vista els importants objectius de reforma i diversificació econòmica a curt i a llarg termini, des dels poders públics cal donar una resposta immediata als problemes de la gent, per tal d’ajudar a tots els sectors econòmics i socials a suportar els efectes de l’alentiment econòmic. Rigor, solidaritat i, sobretot, consens. Aquesta és la nostra recepta. Estem convençuts que quan les coses no acaben d’anar prou bé cal, més que mai, optimitzar recursos i racionalitzar les despeses, tot exigint-se la màxima eficàcia als gestors. Així doncs, en l’àmbit públic, entenem que el pressupost per al 2009 hauria d’incorporar un important esforç de contenció, instaurant una ferma política d’austeritat en la despesa de funcionament. Els particulars, en moments de poc creixement econòmic, procuren gastar menys i no augmentar les despeses. El Govern i l’Administració pública han de predicar amb l’exemple. Les despeses públiques no poden continuar creixent, excepció feta de les inversions en infraestructures viàries, sanitàries i educatives, mentre que les despeses privades s’estagnen o baixen. El panorama econòmic ens obliga a tots a estrènyer els cinturons. Aquest esforç de contenció, però, no pot deixar de banda aquells sectors econòmics i socials que ho passen més malament. No és moment (de fet, no ho és mai) per a discursos disgregatius i pessimistes que sostenen l’existència de dues Andorres separades per una fractura insalvable. Tampoc és moment per a interminables i estèrils discussions bizantines sobre el procediment parlamentari a seguir per a aprovar determinada inversió en obra pública. El que cal és fomentar la serenor política i la cohesió social, com a condicions bàsiques per a una millora de la nostra competitivitat. Iniciatives polítiques com la reforma consensuada de la nostra seguretat social indiquen el camí a seguir. En un moment com l’actual s’imposa com a objectiu prioritari en matèria de política econòmica la lluita contra la inflació. Sabem que aquest és un repte difícil que exigeix importants esforços a tots els sectors econòmics; per això, estem convençuts que el repte només es pot encarar des d’una solidària concertació econòmica i social. Però sobretot voldríem insistir, des d’aquesta tribuna, en què el consens, en períodes de desacceleració econòmica, és una eina més necessària que mai. Sembla que els experts preveuen encara un parell d’anys econòmics força complicats i en temps de poca bonança econòmica sovint cal prendre decisions complicades. Estem convençuts que sense l’establiment d’un ampli consens previ és molt difícil que cap força política pugui trobar les solucions adequades. És per això que, sense ànim de patrimonialitzar cap proposta, ens permetem recomanar a les altres forces polítiques que, de cara al que queda de legislatura i, sobretot, de cara a la legislatura vinent, adoptin el que podríem denominar model centrista basat en el consens i el diàleg. Així, considerem que tots els partits polítics haurien d’apostar pel diàleg amb vocació, real i no només nominal, de consens com a primer punt programàtic de cara a les properes eleccions al Consell General. Aquesta és la gran assignatura pendent que cal, com sigui, aprovar si es vol encarar el nostre futur econòmic amb garanties d’èxit.